Per acompanyar la nostra tradicional festa del Tió,
no podia faltar-hi la companyia del Tronc de Nadal, que si bé no ens
cagarà torrons ni llaminadures si que ens endolcirà el paladar. He fet
recerca per Internet i he pogut saber que l'autor d'aquest postra va
ser un famós pastisser francès que va viure entre el 1836 i 1902 que es
deia Pierre Lacam.
Dues versions: un de trufa i l'altra de nata, així n'hi ha per tots els gustos.
Elaboració.
El tronc de Nadal està fet igual que
el braç de gitano però recobert de cobertura de xocolata (atemperada) i afegint
una branca al costat.
Bones festes!!
Quines postres tan bones i tan escaients per aquest dia de Nadal. Moltíssimes gràcies Narcís i molt Bon Nadal a tots! Estaven tan bons...mmmmmmmm
ResponEliminaSusanna Riera
Preciosos aquests troncs Narcís! segur que han quedat tots ben contents! :) Bones festes!!
ResponEliminaEl tinc pensat fer per cap d'any. Normalment sempre faig la pinya cremada al whisky amb crema cremada, però aquest any seguirem la tradició. Per cert, vaig treballar a la pastisseria Boages, a Les Corts, la coneixes?
ResponEliminaQuin goig que fan!!! I han d'estar encara més bons!!
ResponEliminaPer cert, he fet el teu torró de rovell d'ou, i ha quedat deliciós!! Moltes gràcies per tot! Bon Nadal!!!
Petons
Emma
Sempre triomfen!
ResponEliminaPreciosos. Uns magnífics troncs per acompanyar una tradició de lo més tendra.
ResponEliminaSalutacions
Jo encara no m'hi he atrevit mai, em guardo la teva recepta per l'any que ve! Quina pinta!
ResponEliminaEspero que hagueu tingut unes bones festes!
Una abraçada
Sandra
Jo tenia entés que el tronc de nadal es fa per cap d'any i no per Nadal. Es així, Narcís?
ResponEliminaGran pastisser
ResponEliminaFelicitats
Aquest tronc te molt bona pinta . Jo n'agafaria un trosset del del crema.
ResponEliminaPetons bon Any noy !!!!
Impressionant, l'aspecte que fa!
ResponEliminaHola, acabo de descubrir el teu blog, és perfecte!! Quina pinta més bona!! Bones Festes!!
ResponEliminaFeliç 2012, Narcís!
ResponEliminaT'ha quedat molt bé, i havia de ser boníssim.
Una forta abraçada!