' ' ' ' ' La lionesa: Carquinyolis ' ' ' ' ' ' ' ')

Pàgines

Carquinyolis


Aquesta  setmana l’inspiració ha volat cap els carquinyolis.
Els carquinyolis em porten molts records d’infantesa, sobretot, els carquinyolis típics de Caldes de Montbui. El pare sempre en parlava; deia que, quan era jove havia treballat una temporada en una pastisseria de Caldes famosa pels seus carquinyolis.

Hi ha moltes maneres de fer-los, totes són bones però, sempre hi ha alguna que caracteritza el seu autor, suposo que, per aquest motiu el meu pare gairebé sempre li agradava fer-los ell.

He trobat tres receptes diferents però, aquesta que presento és la que més m’ha agradat i crec que també és més fàcil de fer.

Ingredients:

300 g de farina blanca
150 g de sucre
100 g de massapà
150 g d’ametlles crues amb pell
1 ou sencer
7 cc d’aigua
2,5 g de bicarbonat sòdic (de cuina)






El massapà:
50 g de farina d’ametlla
50 g de sucre llustre
Si la massa resultant surt massa dura (o seca) la podeu rebaixar amb una mica de clara d’ou.

Elaboració:

Agafeu la farina i el bicarbonat i ho passeu per un sedàs tot fent un piló sobre el marbre. Doneu-li forma de volcà i, dins el cràter hi barrejareu el massapà, l’ou i l’aigua.

Tot seguit i, una vegada estigui tot barrejat poseu-hi les ametlles i desprès aneu incorporant la farina.
Amb aquesta massa, feu unes tires (botifarres) d’uns 4 cm de diàmetre i les aplaneu una mica.
Les pinteu amb un ou batut i cap al forn que, ja haureu preescalfat a una temperatura moderada (160-180ªC).

S’ha de tenir en compte que se us pot torrar massa de la sola, per tant, és convenient posar-hi dues llaunes (safates de forn).

Quan estiguin ben daurats els podeu treure del forn i  talleu-los abans no es refredin


Una vegada freds es poden guardar un dies dins un pot de vidre ben tancat.


Bon profit!

22 comentaris:

  1. Muy ricos, por aquí los hacemos parecidos y les llamamos rosigones.

    Besazos,

    ResponElimina
  2. No saps com m'agraden... i com em fas això? Una altra recepta teva directa a pendents! No sono a l'abast, em falta temps... jeje
    Petons
    Sandra

    ResponElimina
  3. UUmmmmhh carquinyolis,em recorda als viatges dels meus avis a Poblet,sempre me'n portabenun bon grapat, aquets es veuen bonisims!! en parlem.

    ResponElimina
  4. Que bons!!! Els vaig provar de fer fa temps i van quedar boníssims. Provaré aquesta recepta teva.....

    ResponElimina
  5. Hola Narcis, aquests carquinolis tenen molt bona pinta. Crec que els haure de provar de fer.
    Bé i totes les teves receptes, ja que les ensaimades que tens a una altre entrada , per esmorzar han que d'esta riquisimes:
    GFins aviat ¡

    ResponElimina
  6. MMM! Una recepta molt bona!. No sabia que la recepta porta massapà!Aquests si que són de veritat!
    Gràcies! Emma

    ResponElimina
  7. Núria
    Dons com be saps les olors de les elaboracions que fem amb porten mots records.

    Suny
    Los rosigones son igual que los carquinyolis.

    Sandra
    Amb la teva experiència a la cuina no et serà difícil.

    Francesc
    És maco tenir records de vivència passades.

    Catieu
    Crec que els carquinyolis, facis com els facis sempre surten bons.

    Quima
    Dons a casa han agradat (son els meus conillets, je,je,je)
    Ens seguim

    Gràcies a tots/es per els vostres comentaria
    Bona cuina

    ResponElimina
  8. no semblen gaire dificils, tot i això, mai no m'he atrevit a fer-los a casa, i són tan bons...
    pt i bona setmana!

    ResponElimina
  9. T'han quedat fantàstics!!! de petita em tornaven boja. I semrpe va bé tenir-ne un grapadet per les picades. Així doncs provarem de seguir la etva recepta!

    ResponElimina
  10. QUE RECUERDOS ME TRAES CON ESTA RECETA!!
    HACE AÑOS QUE NO LOS TOMO Y ESO QUE ME ENCANTAN, ADEMÁS PONES TANTAS FOTOS QUE RESULTA SENCILLÍSIMO HACERLOS. LA VERDAD ES QUE ME HAS TRAÍDO UNOS RECUERDOS DEL PASADO QUE CASI TENÍA OLVIDADOS.
    TE COPIO LA RECETA Y LAS FOTOS-

    BESOS

    ResponElimina
  11. Hola Narcis, estimat i guapo tu

    com sempre perfecte , ets el nostre pastisser preferit , jo fa molts anys que els faig, igual que tu,...seguin les notes de un mestre pastisser que m´estimava molt, ara està en el cel

    mil petonets Susanna

    ResponElimina
  12. Ai Narcis!! ja se quina pastiseria vols dir de Caldes! desde que visc a Mollet, hi he anat alguna vegada a buscar-ne i son deliciosos...si els teus han quedat iguals...mmm, sense paraules! me l'apunto pk fa molt de temps que la volia provar.

    ResponElimina
  13. Que bons els carquinyols...s´ha d´anar amb compte per si et deixes alguna dent però el seu gus paga la pena...i ja va fer bé el teu pare d´anar a Caldes.

    ResponElimina
  14. Els que fem per aquí, a casa nostra, no porten massapà. M'agrada aquesta recepta, però em sembla que no caldrà buscar pot de vidre perº desar-los, pim-pam i llestos i menjats!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  15. Després de tenir el privilegi de provar-los, us haig de dir que són boníssims!! Moltíssimes gràcies Narcís.
    Susanna

    ResponElimina
  16. Ostres Narcís, i tant que porten records!! :) I tu m'has fet recordar que aquesta recepta tan nostra encara no l'he posada al blog!!

    ResponElimina
  17. cuant fa que no menjo carquinyolis i com m'agraden!! t'he conegu gracies al blog de l'eri que ha fet les teves lioneses. Et seguiré desde ara doncs tens unes receptes magnifiques!!

    ResponElimina
  18. Visc la cuina
    Els he repetit i encara han quedat millor.

    Eva
    Els carquinyolis son fàcils.

    Albota
    Venen de gust a qualsevol hora.

    Elena
    A mi también me ha traido mucho recuerdos mientras los hacia.

    Susanna
    Els mestres pastissers sempre han esta un pou de coneixament.

    Emma
    De petit pensava que l’origen dels carquinyolis era Caldes de Montbui.

    Cristina
    Sempre m’han agradat molt . De tot el que he fet, és el que més he menjat.

    Dolça
    Els carquinyolis admet moltes variants, tots son bones. El característic és l’ametlla i que estiguin ben torrats.

    Susanna
    Veig que vols repetir.

    Mercè
    Segur que seran molt bons.

    Claudia
    Dons els podries fer, segur que allà on estàs agradaran molt.

    Gràcies a tot/es i bona cuina

    ResponElimina
  19. No suelo comer chocolate en tableta, no me gusta, peor me pierde el chocolate a la taza,y el suissssss!!!
    El tuyo te ha quedado exquisito!
    El próximo domingo, traigo las ensaimadas yo;)
    Besos

    ResponElimina
  20. Ostres1!!!... que pulides les fotos, jo en vaig fer un cop i vaig fer una empastifada que deu-ni dò...., el que sabe sabe...

    Petons!!!

    ResponElimina