Carquinyolis

Aquesta  setmana l’inspiració ha volat cap els carquinyolis.

Els carquinyolis em porten molts records d’infantesa, sobretot, els carquinyolis típics de Caldes de Montbui. El pare sempre en parlava; deia que, quan era jove havia treballat una temporada en una pastisseria de Caldes famosa pels seus carquinyolis.

Hi ha moltes maneres de fer-los, totes són bones però, sempre hi ha alguna que caracteritza el seu autor, suposo que, per aquest motiu el meu pare gairebé sempre li agradava fer-los ell.

He trobat tres receptes diferents però, aquesta que presento és la que més m’ha agradat i crec que també és més fàcil de fer.

Ingredients:

300 g de farina blanca

150 g de sucre
100 g de massapà

150 g d’ametlles crues amb pell

1 ou sencer

7 cc d’aigua

2,5 g de bicarbonat sòdic (de cuina)

El massapà:

50 g de farina d’ametlla
50 g de sucre llustre

Si la massa resultant surt massa dura (o seca) la podeu rebaixar amb una mica de clara d’ou.

Elaboració:

Agafeu la farina i el bicarbonat i ho passeu per un sedàs tot fent un piló sobre el marbre. Doneu-li forma de volcà i, dins el cràter hi barrejareu el massapà, l’ou i l’aigua.

Tot seguit i, una vegada estigui tot barrejat poseu-hi les ametlles i desprès aneu incorporant la farina.

Amb aquesta massa, feu unes tires (botifarres) d’uns 4 cm de diàmetre i les aplaneu una mica.

Les pinteu amb un ou batut i cap al forn que, ja haureu preescalfat a una temperatura moderada (160-180ªC).

S’ha de tenir en compte que se us pot torrar massa de la sola, per tant, és convenient posar-hi dues llaunes (safates de forn).

Quan estiguin ben daurats els podeu treure del forn i  talleu-los abans no es refredin

Una vegada freds es poden guardar un dies dins un pot de vidre ben tancat.

Bon profit!