Aquesta setmana he treballat les pastes seques. La fórmula base d’aquest tipus de massa es diu pasta flora, a partir d’aquesta, es poden fer moltes variants. Una de les característiques d’aquesta pasta, és que la massa no té cap reacció de volum quan es cou, pràcticament queda igual cuita que crua.
Per tant, la massa es fa amb farines fluixes i alguns cops es rebaixen en fècules (fècula de blat de moro, Maizena) per estabilitzar el gluten que pugui portar la farina perquè no agafi nervi.
He fet servir una fórmula del meu avi: Pastes París
Ingredients:
250gr de farina fluixa
125gr de mantega
50gr sucre llustre
1 ou sencer
Un polsim de sal
Vainilla per perfumar
125gr de mantega
50gr sucre llustre
1 ou sencer
Un polsim de sal
Vainilla per perfumar
Elaboració
Barregeu en un bol, la mantega amb el sucre llustre i la sal. Quan estigui ben barrejat, afegiu l’ou. Us quedarà com una pomada que semblarà que no estigui del tot lligada (no passa rés). Aquest procés de barrejar la mantega, el sucre, la sal i l’ou és fa amb la mà. Una vegada estigui tot ben barrejat, afegiu la farina en dues o tres vegades. Del que es tracta en aquesta operació, és d’ajuntar-ho, no de treballar-ho (s’ha d’ajuntar la pomada resultant de la barreja de la mantega, el sucre, la sal, l’ou i la farina).
Tot seguit, enfarineu una mica el taulell i poseu la massa a sobre, doneu-hi un parell de voltes i ja el podeu estirar amb el corró.
Un gruix de 3 mm (us podeu ajudar amb dos regles per aconseguir un gruix uniforme). De tant en tant, passeu un ganivet per sota la massa perquè no s’enganxi, i procureu que el taulell estigui una mica enfarinat.
Agafeu el tallant que us agradi i ja podeu fer les formes.
Un cop tingueu les peses tallades, a la llauna i cap el forn (preescalfat a 220 º C ).
Quan veieu que agafa color per les vores, ja es poden treure.
Es casen amb melmelada i es decoren (al gust de cadascú)
Amb aquestes proporcions surten 32 peces que casades fan 16 pastes.
Bon profit!!
